Una
de les paradoxes del sopar que cada any tanca amb brillantor la festa del
calamar és que no es menja calamar. I això?, us preguntareu. Doncs perquè als pescadors ja els
van ensarronar un cop i van dir que mai més. Això va passar al principi del
concurs, ja fa molts anys. Llavors era usual que els participants
lliuressin les peces capturades a l’organització, per després menjar-les tots plegats, com és lògic, durant
el sopar del dissabte a la nit. Dit i fet, els pescadors van donar els calamars
a la cuina del Club Nàutic (que era on tocava fer el sopar aquell any) i,
efectivament, per sopar hi va haver calamars. Però congelats, no els que havien pescat. Què va passar amb els calamars frescos? Mai no es va saber, però l’opinió més estesa és que “se’ls deurien
fotre ells” (en referència als del Nàutic). Els qui van intentar aixercar la camisa als pescadors no van tenir en
compte que el paladar més exigent en matèria de peix és tot just el d’un pescador.
Des de llavors, cada participant es porta a casa el que pesca.
I fa amb els calamars el que els rota. Fins i tot congelar-los, si els dóna la
gana. Però tornar a sopar calamars del Mercadona o del Pryca, mai més. Mai més.
