Més
enllà de l’existència de possibles irregularitats en els casos Llaó i Beamud,
en l’adjudicació de les llicències municipals d’explotació dels xiringuitos de
platja de Salou han passat coses rares. Dues coses rares, concretament. I dic
rares perquè totes dues tenen un denominador comú: al darrere hi ha el fill
predilecte de Salou, Esteve Blasi Ferran, que se’ls ha quedat. Tot i que, en principi, no li tocaven. Els dos
xiringuitos són els primers que hi ha a la platja de Ponent venint de Cambrils.
Es troben, sobretot el primer, davant del càmping Sangulí, propietat del fill predilecte de
Salou. La cosa va anar així: quan al novembre passat es va convocar el concurs,
es van presentar dues ofertes per al primer d’aquests xiringuitos. Una de la
societat Plaza Roca, i l’altra, de Servicios Turísticos Salou, una de les
empreses d’Esteve Blasi. L’ajuntament va adjudicar el xiringuito a Plaza Roca perquè, tot
i que la seva proposta econòmica era inferior: 14.000 euros davant dels 15.000 euros
de Esteve Blasi, tenia 24 anys experiència en platges. És a dir, feia 24 anys
que s’hi dedicava, mentre que el fill predilecte ara hi començava. Per al segon
xiringuito també es van presentar dues ofertes: una de Rosa Guasch Ubia i l’altra
de Camping Sangulí, propietat també d’Esteve Blasi. El xiringuito se’l va quedar
Rosa Guasch perquè havia licitat més (8.050 euros enfront dels 5.000 del fill
predilecte) i tenia 12 anys d’experiència per cap de Camping
Sangulí. No obstant això, el fill predilecte de Salou s’ha acabat quedant els dos
xiringuitos. Com ha passat això? Doncs perquè en el primer la
societat Plaza Roca va desistir de la seva oferta, quedant-se així sense plaça,
valgui la redundància, la qual va ser adjudicat llavors a Servicios Turísticos
Salou (i perdent, a més, els 1.000 euros dipositats en la tresoreria municipal com
a fiança del concurs). Pel que fa al segon xiringuito, Rosa Guasch també va
retirar la seva oferta, raó per la qual la llicència va passar a mans de Camping
Sangulí. Alguna gent m’ha parlat de tràfic de maletins. Jo, la
veritat, no m’atreveixo a tant, ni molt menys. És més, estic segur que tot el
que ha passat ha estat el fruit d’una casualitat. Si els coneixeré jo, als Blasi!
