dilluns, 30 de desembre del 2013

Sóc un “mamón”



Dissabte passat, 28 de desembre, festivitat dels Sants Innocents (que consti, però, que el que vaig a explicar tot seguit és veritat), passava per l’avinguda de l’Alcalde Pere Molas (l’autovia de Vila-seca) quan a l’altura de l’hotel Salauris Plaza, al costat de la primera rotonda, em va cridar l’atenció la gran quantitat de branques de palmera que hi havia al carril bici i la vorera. M’hi vaig aturar i vaig treure la càmera de fer fotos, amb la intenció de fer-me ressò al bloc no només de la brutícia que hi havia sinó també del perill que aquesta deixadesa suposa per als vianants. Mentre enfocava pel visor vaig sentir que per darrere meu venia una bicicleta, de manera que la vaig deixar passar per fotografiar-la, també per darrere, pensant que la seva presència, esquivant branques, serviria per il·lustrar millor la meva foto denúncia. Així que, un cop passat el ciclista, vaig prémer el disparador (és la imatge de dalt) i vaig buscar nous enquadraments. En aquest moment el ciclista va girar i va venir a buscar-me. En arribar davant meu em va dir:

—No em facis una foto, mamón.

A la qual cosa jo vaig contestar:

—Però què et passa?
—Ja saps el que em passa. Estàs avisat —va reblar.

I va seguir la seva marxa. Era el regidor Jesús Barragán qui em parlava amb aquest to intimidatori. Suposo que per alguna cosa que dec haver escrit al bloc i que no li ha agradat. La veritat és que no era a ell a qui pretenia fotografiar sinó al ciclista anònim que hi passava. Per això al ciclista el vaig fotografiar per darrere. És més, no vaig saber que a qui havia fotografiat era el Jesús Barragán fins que ell no es va girar i va venir a amenaçar-me. Dit d’una altra manera: si no m’hagués dit res, ni m’hauria assabentat que ell era el ciclista fotografiat. No li vaig donar més importància al succeït i vaig seguir fent dues o tres fotos més del que realment m’interessava (les branques sobre el carril bici i la vorera). I vaig marxar. Vaig veure que ell també seguia el seu camí. No sé si els va trobar, perquè el dissabte feia molt de vent. Però tinc clar que el Jesús Barragán, aquell dia, va perdre els papers.