Amsamar vol cobrar

La constructora Amsamar és propietària del solar on s’aixecava l’antiga Duana de Salou, al carrer de Barcelona (entre els carrers Major y Llevant). Va comprar els terrenys per construir-hi pisos. Però una modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de l’any 2003, essent llavors alcalde Esteve Ferran, que va canviar l’ús residencial del sòl per hoteler, va obligar a rebaixar de sis a cinc la superfície edificable. Amsamar va entendre que aquest canvi urbanístic la perjudicava i va recórrer als tribunals. L’any 2010, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar parcialment la raó: mentre que d’una banda entenia que l’alteració del POUM era legal, reconeixia el dret d’Amsamar a ser indemnitzada pel perjudici econòmic causat. Un rescabalament que podria arribar als 14 milions d’euros. Per evitar aquest daltabaix econòmic, l’ajuntament va recórrer la sentència davant el Tribunal Suprem, i després d’uns quants exabruptes de l’alcalde, Pere Granados, al final les dues parts van signar la pau. L’acord estipulava retornar-li al solar la seva anterior condició d’ús residencial a canvi que la planta baixa i la primera planta fossin d’ús comercial. Tot indicava que les obres començarien aviat (fins i tot al solar es va col·locar una tanca anunciant la venda de pisos) però la bomba va tornar a esclatar el passat mes de novembre quan la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona va rebutjar la nova modificació del POUM, en considerar que no estan acreditats ni l’interès públic del projecte ni l’increment de sostre. L’ajuntament diu que la Generalitat, de qui depèn la Comissió d’Urbanisme, només ha demanat aclariments, però la veritat és que Amsamar s’ha cansat de tota aquesta història i ha sol·licitat a l’ajuntament l’execució de la sentència. És a dir, que se la indemnitzi. Dissabte passat, amb motiu de l’arribada dels Reis Mags, Granados els va demanar treball per als aturats i que es facin realitat somnis i il·lusions. Se li va oblidar demanar-los que també portin molta menys incompetència als nostres governants municipals. Perquè la broma ens pot acabar sortint cara, però que molt cara.