Cada cop que vaig a la platja no puc evitar tenir la
sensació que sóc un estrany. Com si hagués de demanar permís per
entrar-hi. O com si els que no paguem no tinguéssim dret a gaudir d’un espai
públic. Això passa perquè les hamaques ocupen llocs privilegiats, els
accessos a la platja sembla que només s’hagin instal·lat per anar als
xiringuitos, i a sobre alguna moto d’aigua et fot crits si creu que el
molestes. Per no parlar dels pescadors amb canya que, malgrat la prohibició de
pescar fins a les vuit del vespre, ocupen amb absoluta impunitat l’espigó del
moll. El Periódico de diumenge passat es va fer ressò d’aquest conflicte
d’interessos amb reportatge titulat Banyistes i negocis es disputen
la sorra de les platges. Val a dir que les protestes més acalorades s’originen a Cunit (de
fet, el Diari de Tarragona d’avui també en parla), però Salou tampoc no queda
massa ben parat:
La immensa platja de Llevant, a Salou, com cada any s’ha transformat en un mar de para-sols i hamaques de pagament en el qual amb prou feines queda lloc per als que hi van per lliure. Malgrat això, sembla que hi ha menys conflictes que a Cunit. «Només es queixen uns quants que tenen l’apartament de tota la vida a l’altre costat del passeig», diu el Sergio, responsable d’una empresa de lloguer de motos aquàtiques. «Aquesta platja és molt gran, però és complicat trobar-hi un racó lliure», replica la riojana Isabel Garcés, que està passant les vacances amb la seva família en un apartament davant de la platja. (La resta de la informació la teniu aquí.)
A dalt, la regidora de Platges, Julia Gómez. Tant de bo
que no ens faci pagar per anar a banyar-nos-hi. A sota, foto de Joan Revillas /
Danny Caminal d’una zona reservada per a patins a la platja de Llevant.
