Un dels mals del nostre temps és que gairebé tot és molt car
i està fet amb els peus. Que ens estafen, vaja. Parets de pisos acabats de construir
que s’esquerden; tarifa de la llum que van prometre que abaixarien però que
només fa que apujar; caiguda en picat del preu del petroli al mercat
internacional que mai es reflecteix a la gasolinera; cotxes Volkswagen que no
contaminen; comissions bancàries a tort i a dret que inevitablement
t’impel·leixen a recordar-te de la mare que va parir els banquers... I un
inacabable etcètera d’abusos haguts i per haver-hi que tenen com a comú denominador
que les víctimes som els de sempre. Faig aquesta introducció perquè encara no
fa ni un any que es va inaugurar el monument a les Dones, situat a la plaça del
Carrilet, i ja comença a estar rovellat. Obra de l’arquitecte Josep Maria
Ferran (qui, casualitats de la vida, és l’arquitecte municipal) es va construir
a cuita-corrents (amb operaris treballant fins i tot de matinada) perquè
s’havia d’inaugurar per a les festes de la Segregació de l’any passat. Mai no
ens van dir el que ens va costar. Però el preu d’amic que, suposo, l’estudi de Ferran
ens deuria fer, perquè és de la casa i no és el primer treball que se li encarrega, no justifica de cap manera l’ús de materials de dubtosa
qualitat. Que és el que un no pot evitar sospitar a la vista de la foto de
dalt. A sota, la placa commemorativa. Ningú no es va adonar que havent-hi un
parc infantil, al costat, esdevindria una irresistible tela pictòrica,
sobretot d’art abstracte, per als menuts que tinguessin ganes de guixar?
