L’alcalde de Salou, Pere Granados, va maniobrar perquè el
president del PP de Salou i portaveu del grup municipal popular a l’ajuntament, Mario García,
no fos designat candidat del seu partit en les passades eleccions
municipals. Ho va fer mitjançant el número 4 de la llista, l’advocat Luis
Corral, qui va ser l’encarregat de traslladar la proposta al PP de Barcelona.
Fonts coneixedores de l’operació han explicat que la jugada de Granados era la
següent: sabedor que en les eleccions del 24 de maig no obtindria la majoria
absoluta, necessitava el suport d’un altre partit per governar de forma
estable. Aquesta formació seria el PP, amb la qual cosa es reeditaria el pacte
de govern subscrit en el 2011.
Corral seria l’escollit
El problema era que la
llista estava encapçalada per Mario García, a qui el 2014 Granados es va negar
a cedir-li l’alcaldia, trencant així el pacte de govern signat per CiU i PP
després de les municipals del 2011, el qual establia que l’alcaldia recauria en
Granados els tres primers anys i en Mario García el quart. A l’hora de la
veritat, Granados va argumentar que García havia estat deslleial per
no donar-li el relleu i seguir ell com a alcalde. La repetició del pacte de
govern entre CiU i PP en aquest mandat no era possible, per tant, amb Mario García al
capdavant del PP. Per aquest motiu Granados va buscar la complicitat de Luis
Corral, qui ja va aspirar sense èxit a l’alcaldia de Salou el 2011 amb Salou x Salou. Per descomptat, l’alcaldable del PP, un cop fet fora Mario, seria
Corral. Tampoc no hi aniria Marc Alarcón. L’ardit de Granados no va fer efecte perquè el PP de Barcelona va
advertir Alejandro Fernández, president del PP de Tarragona i amic de Mario
García, del que es cuinava. En fi, un exemple més del joc brut que, malauradament, tant abunda en la política.
