Us imagineu un emperador romà en ple segle XXI? Que de
cop el temps actual hagués reculat dos mil anys perquè es poguessin seguir
repetint les martingales d’abans? Yo,
Pedro, del mateix director que Yo,
Claudio, és un magnífic exemple d’aquesta tornada al passat, on l’emperador
ho tenia tot permès: fer i desfer com li semblava, pretendre perpetuar-se i governar de manera vitalícia,
actuar de forma arbitrària i absolutista. I sobretot, amiguisme. Una pel·lícula
de marcat accent cubà.
