Aquests dies, sa majestat Carnestoltes impera en tots els
municipis. Bé, en gairebé tots, perquè a Salou, on és tan habitual donar la
nota i anar a contracorrent, no n’hi ha, de carnaval. Tot i que n’hi va haver. Però
se’l van carregar. El carnaval de Salou es va organitzar, amb gran èxit de
públic, des de 1988 fins a 1995. Però a l’ajuntament d’aleshores no li agradava i,
senzillament, se’l va carregar. Molt marxós i satíric, com ha de ser tot bon carnaval que
es preï, el va recuperar la Comissió Cívica Carnavalera Popular, les sigles de
la qual, CCCP, les de l’extinta Unió Soviètica, ja eren un presagi de la
irreverència que es preparava. La CCCP es va constituir l’octubre de 1988 al
Casal de Salou, llavors epicentre de la vida ciutadana d’un municipi que encara
no s’havia independitzat de Vila-seca (ho faria l’octubre vinent). En aquella
reunió es van aprovar els estatuts, amb la intenció d’instaurar tan descarada
festa any rere any. I així va ser. Primer de forma precària i gràcies a
l’aportació de la gent; després de forma més organitzada, però mantenint
aquesta desinteressada ajuda veïnal que el feia tan multitudinari. L’únic problema
és que l’esperit crític i corrosiu tan inherent al carnaval molestava Esteve Ferran,
alcalde del nou nat municipi, i els seus adlàters (“Això no ho podeu dir, i això
tampoc”), raó per la qual es va acabar marginant i ofegant econòmicament una festa que no podien controlar. A dalt, carnaval de l’any 1995, el darrer que es va fer, a la Masia
Catalana. Cada vegada que s’hi apropava algú a donar el condol per la mort de sa
majestat Carnestoltes, es donaven uns copets a la caixa i el finat s’aixecava
a saludar l’afligit, provocant la gran riallada entre els presents. (Foto: Recordant Salou).
Més informació: Per què no hi ha carnaval a Salou (II), (III), (IV), (V), (VI).
Més informació: Per què no hi ha carnaval a Salou (II), (III), (IV), (V), (VI).
