És cert que el carnaval de Salou, malgrat l’asfíxia
financera a què estava sotmesa la CCCP per part de l’ajuntament, va rebre
subvencions municipals. Però aquestes eren tan irrisòries i insuficients al
costat de les atorgades pel mateix consistori a la festa major d’hivern,
reinventada a principis dels 80, que la vida de sa majestat Carnestoltes va
ser efímera. N’hi ha prou per constatar aquest desequilibri econòmic amb mirar els
números de 1995: mentre la festa major es va endur 20 milions de pessetes, el
carnaval (“És que no hi ha diners”, els deien) només va rebre 900.000 pessetes.
I això que gairebé tots els actes eren gratuïts i la gresca durava dies! Aquest
ofec dinerari va suposar la sentència de mort de la CCCP, que era, en
definitiva, el que pretenien els mandataris municipals de l’època, de ment
tancada i reticents a la crítica. No importava que el carnaval fos molt concorregut
i participatiu. El problema era que, a banda de la irreverència als polítics i al que convingués, deixava en
segon terme la festa major d’hivern, la festa de l’ajuntament, i això no es
podia permetre. A dalt, lectura del pregó del carnaval de 1993. (Foto:
Recordant Salou).
Més informació: Per què no hi ha carnaval a Salou? (I), (III), (IV), (V), (VI).
