L’escriptor i periodista Joan Lluís Ferrer acaba de
publicar el llibre Viatge al turisme escombraries (UOC, col·lecció 360°) en el qual estudia el turisme de
borratxera a Lloret de Mar, Barcelona, Sant Antoni de Portmany, Magaluf i....
tatxin-tatxin, Salou. Òbviament, el nostre municipi no surt massa ben parat
d’aquesta investigació. Explica que a la capital de la Costa Daurada el
problema el tenim amb la Saloufest, “que és una disbauxa total però se
circumscriu a una època i un espai concret”. Crec que aquesta és una
interpretació simplista. El turisme de borratxera, a Salou, el patim tot
l’estiu, no al començament de la temporada. Tampoc no és la Saloufest la que més
maldecaps ens porta. Sí que és la que pitjor imatge deixa de nosaltres però
perquè del Funbreak, de l’Sprinbreak o dels francesos que arriben per lliure no
se’n parla. I aquests sí que són autèntics vàndals. I si no, que l’hi preguntin
a la policia. Per no parlar de les etíliques gresques que protagonitzen joves
de totes les nacionalitats quan vénen aquí, sabedors que la capital de la Costa
Daurada és terra de disbauxa, una mena de ciutat sense llei. Per cert, aquest matí hi ha hagut molta moguda al carrer Montblanc, una de les zones calentes del
municipi. A dalt, fotografia de Leonel Santillán. És el resultat d’un accident provocat per un conductor que fugia de la policia, amb diversos cotxes destrossats. Els veïns es queixen que cada dia és la mateixa història. Demanen
solucions però a l’Ajuntament viuen en una altra realitat, en un núvol, encaparrats amb el
turisme familiar. I d’aquesta fantasia no els treu ningú.
