Un despatx amb vistes

Per desgràcia, el poder no sempre millora el polític. Al contrari, sovint l’empitjora o treu el pitjor que porta a dins. Aquesta deplorable transformació de la personalitat es dóna tant en dirigents de partits com en pelacanyes (no, no estic parlant de Tarragona). I tant a les altes esferes de l’estat com a escala local. A Salou, sense anar més lluny. És el cas de Beatriz Morer, regidora pel PSC de Sanitat i Salut Pública i de Defensa i Protecció Animal. Després d’entrar en el govern municipal se li va assignar un despatx de la primera planta del consistori. Concretament, el que abans havia ocupat l’exregidor Ramon Pascual. Però Morer el va rebutjar perquè no tenia llum directa de l’exterior. Per acontentar-la, va ser traslladada llavors a la tercera planta de la casa. Concretament, a l’anterior despatx de la regidora de Medi Ambient i Platges, Julia Gómez, que sí que té finestra. El problema semblava resolt però un canvi d’última hora va determinar que aquest despatx l’ocuparia el regidor Pedro Madrona (Junts) i no ella. A la qual cosa Beatriz Morer es va negar: “Jo d’aquí no em moc, és meu”. La seva actitud inflexible va obligar a intervenir el seu cap de files, David González, qui va aconseguir calmar la seva companya de partit assegurant-li que se li facilitaria un altre despatx amb vista a l’exterior, tal com ella volia. Concretament, el del cap del servei d’Enginyeria. Però, ai las!, aquest presentava un altre inconvenient: està molt amagat, massa al fons. “Vull aquest”, va dir referint-se al que hi ha al costat del despatx de l’arquitecte municipal. Això sí, canviant de lloc un envà perquè fos semblant al que havia perdut en benefici de Madrona. Reformar aquesta dependència costa 3.000 euros, just quan més es parla de la necessitat imperiosa d’estalviar. Una obra que ja estaria feta si el confinament no ho hagués endarrerit tot. Normalment, aquesta mena de mogudes trasbalsa els funcionaris. Però a qui més mal fa és al polític de torn capritxós que, de la manera més ximple, treu la seva pitjor cara. Que Déu ens agafi confessats, si algun dia la regidora acaba sent mandatària.