Una de les primeres lliçons que em van impartir a la facultat de Periodisme el primer any de carrera (abans fins i tot de revelar-me que el Watergate no tenia res a veure amb el canvi climàtic) és que la nit, a partir del moment que tancaven les redaccions, és feu exclusiu de putes, policies i periodistes. (Bé, no recordo ara si primer anaven els polis i després les putes, però tant se val, és qüestió de matisos.) Doncs bé, aquesta peculiar conjunció astral s’ha tornat a alinear a Cambrils arran de la detenció d’un policia local implicat en una xarxa d’explotació sexual amb dones colombianes. El periodista cambrilenc Miquel Bonet, responsable d’Opinió de Tarragona Digital, s’hi va referir amb una divertida però mordaç crònica d’ambient que ha tret de polleguera alguns dels seus convilatans. Bàsicament perquè retrata les misèries d’un municipi la imatge del qual també s’ha vist esquitxada per dedicar-se al cultiu de la marihuana, tenir en nòmina conserges municipals pederastes i l’anomenat #macarrillatge, un especial del programa de TV3 Jocs de Cartes que aquest estiu va permetre qüestionar la intocable qualitat de la genuïna cuina cambrilenca. Ha estat, finalment, l’aparició d’un policia puter, del qual no se n’ha facilitat la identitat però que allà tothom coneix, la gota que ha fet vessar el vas de la ràbia d’alguns pròcers de la ciutat, que feia temps que se la tenien jurada al Miquel Bonet. I, és clar, els insults de traïdor i les amenaces velades no s’han fet esperar. La cònica en qüestió (com també les altres anteriors de La vida regalada) la teniu aquí. Val la pena llegir-les per conèixer la realitat que tan molesta a la vila veïna gràcies a l’esmolada ploma d’en Bonet.
