Al començament de la guerra, l’Ajuntament de Salou va convocar concentracions de protesta per la invasió militar d’Ucraïna per part de l’exèrcit de Rússia.
En aquestes manifestacions, els nostres polítics locals apareixien en un lloc preponderant amb la cara compungida i llegint discursos teatralment solidaris que només eren això: paraules i més paraules enfront de la tragèdia.
Tot allò ha anat passant i la guerra, en lloc de remetre, ha guanyat terreny. Amb milers de morts i destrucció total. Davant d’això, la ciutadania ha demostrat que les seves iniciatives sempre són més sinceres, lloables i efectives que les dels que busquen la foto.
D’aquesta generositat de les persones n’és una prova l’Arshak. D’origen armeni, va haver de fugir de l’extinta Unió Soviètica a finals dels anys vuitanta. Ara regenta el restaurant La Pasión, des del qual impulsa una xarxa de suport als refugiats ucraïnesos (la majoria dones i nens, ja que els homes s’han hagut de quedar a defensar el seu país), on els dona de menjar. I el més important: companyia, empatia i fraternitat, perquè el cop que han patit difícilment l’oblidaran mai.
“Vaig veure una d’aquestes famílies amb les maletes acabada d’arribar a Salou, i els vaig oferir la meva ajuda”, explica l’Arshak a La Vanguardia. I així va néixer tot.
A La Pasión ell i la seva dona els fan seure a taula i els donen menjar de franc. I també recapten diners que permetin mantenir una xarxa solidària que, davant la passivitat institucional, proporcioni feina als nouvinguts, els integri i els permeti refer la seva vida a Salou.
La història de l’Arshak la podeu llegir aquí.
