Tal com va passar amb els dinosaures i els mamuts (també hi podríem afegir els bisons, no els que es fumaven sinó els mamífers que caçaven els indis, i la cotorra de Carolina, que es diu com la meva veïna que sempre parla per telèfon), els escombriaires de Salou s’han convertit en una espècie extingida.
Just quan més falta fan.
Vagis on vagis, els carrers estan bruts i les deixalles, ja sigui en forma de papers, plàstics, mascaretes, llaunes… es troben arreu. Perquè no s’escombra.
Aquesta deixadesa en la necessària neteja viària es podria justificar pel fet que és inhumà treballar amb aquestes temperatures tan altes. Però és que on hi ha ombra tampoc s’escombra.
El
fenomen de l’extinció de les escombraires salouencs no és nou. A la meva zona,
va començar a forjar-se el desembre passat, abans de Nadal. Des d’aleshores, han desaparegut del mapa. Però el seu record queda.
