Primer
va ser l’oli de Salou, elaborat de les oliveres centenàries del municipi
(deien) que s’havia de repartir entre les entitats solidàries i que, tret
d’unes poques garrafes, va acabar al despatx de l’alcalde.
Després
li va arribar el torn al vi de Salou, un altre caprici de l’alcalde que va
comportar arrasar una bona part de la superfície del bosc del Quec per
plantar-hi vinyes.
La
tercera collonada ha estat la fabricació del perfum Salou Essences (i la seva
posterior luxosa presentació a Saragossa) perquè representa “l’energia dinàmica
i la naturalesa exuberant de Salou”.
Aquest home, per les seves extravagàncies que paguem tots, cada vegada s’assembla més a Idi Amin Dada, que es va autoproclamar emperador d’Uganda i rei d’Escòcia.
