De
totes les samarretes que poden veure’s en els comerços de Salou, aquestes són
les que més abunden. No es tracta de censurar el mal gust, però fixeu-vos en
les frases: en una d’elles s’estima als papàs
madurs, una variació de les milf,
que són mamàs de la mateixa generació. En una altra s’estima a les meuques. En
la següent, els pits grans. I l’última, de tornada als dolços papàs, que és una
expressió molt d’adolescents avesades o avesats, a mig camí entre la procacitat
i el sexe, a canvi de regals i diners.
Això
és el que promociona el comerç turístic, i com pressuposo la intel·ligència
dels lectors d'aquest article, solament em queda afegir que en general aquestes
samarretes estan dedicades a les dones, bé per a portar-les elles o bé perquè
les llegeixin.
Valdria
la pena no semblar el que no volem ser a Salou, i que es comprengui que aquí
també resideix una violència verbal explícita.
Qui
compra aquesta morralla i per què? Les regidories d’Igualtat, Comerç i Joventut
també podrien posar-se a la feina per a, almenys, dissimular aquests objectes
que causen més vergonya que una altra cosa i donen una imatge tan penosa d’una
ciutat que presumeix de destí de turisme familiar. Som adults i no tenim pèls
en la llengua a l’hora d’enumerar les nostres filies i fòbies, però aquestes
samarretes que es tentinegen en els basars, no són per a nosaltres. Molta
conscienciació escolar, però això és el que inunda els nostres carrers: brossa
sexista.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
