Recordo
que fa anys vaig fer un comentari en Facebook sobre la inconveniència que la
representació oficial de Salou en Fitur es barregés amb un parc d’atraccions on
hi havia explotació i sofriment animal. L’endemà, vaig rebre una notificació
que aquest comentari havia estat denunciat com a ofensiu i consegüentment
eliminat. Cal ser molt cretí per a ofendre’s per cridar l’atenció sobre la cada
vegada menys acceptable pràctica de viure dels animals en captivitat. Així es
va acabar el circ més emblemàtic del món Ringling Bros. and Barnum & Bailey
el 2017, que segons va anunciar no podia afrontar el rebuig social i les
pèrdues econòmiques. Ringling Bros. ha tornat sense utilitzar animals, com en
el seu moment es va mostrar totalment innovador el Cirque du Soleil. Cap xarxa
ni aplicació és nostra, acceptem les condicions de gratuïtat a canvi de vendre
la nostra ànima digital i és del tot inútil copiar i pegar enunciats de
l’estil: “Jo no autoritzo Facebook a usar les meves dades”. Censurada per dir
l’evident. Ha passat el temps i les lleis espanyoles han fet possible un avanç
a favor dels animals captius d’espectacles. No els desitjo als artistes de circ
ni als empleats de delfinaris cap mal, però la conscienciació és aquí.
Els
dofins no es besen. Si algun es deixa és que ha estat arrencat de la seva
família, capturat i ensinistrat per a complaure a la gent amb aquestes fotos o
previ pagament de mitja hora nedant amb ells per a viure l’eterna il·lusió de
l’home de dominar la naturalesa a costa de vessar sang.
Salten
fent cabrioles per a menjar perquè estan privats d’aliment viu i llibertat. Si
no volen fer el que els ordenen es donen cops al cap fins a sagnar, en les
parets dels seus delfinaris. També se suïciden amb plena voluntat. No ens riuen
les gràcies. La seva intel·ligència els ha condemnat a un despietat comerç.
M’implico
en aquesta defensa per experiència pròpia com a artista creadora d’un
espectacle de dansa en el seu entorn on no vaig intervenir en l’explotació i després
de veure els documentals The cove,
sobre les matances en Taiji, del Japó i Blackfish,
amb les desafortunades orques d’Orlando als Estats Units.
És
mentida que un espectacle d’animals sigui educatiu, res del que s’interpreta és
natural i això inclou lleons marins sofrint atrocitats físiques sobre dues
extremitats i delfines embarassades fent salts de quatre metres, durant cinc
passis diaris.
No
humanitzeu a una criatura salvatge per a inspirar tendresa i amor als animals.
És un acte egoista propi d’éssers ignorants que necessiten mostrar un estatus
fictici. No són mascotes. Els han pres la dignitat, la raó de viure. L’amor i
el respecte és deixar-los on estan.
No
sé si serveix la meva veu, si fa prou soroll, però la meva consciència m’ha
posat en un costat del qual no em mouré fins i tot a costa de perdre amistats o
familiars. Ja veuen, no solament la política i l’ambició separa les persones.
Quan se sap el que jo he viscut tan a prop tens el dret i l’obligació moral de
ser radical i defensar el que els animals no poden reclamar. Ja em val que una
sola persona se’n faci ressò d’aquesta opinió, que investigui el que explica
Ric O’Barry, l’entrenador de la sèrie Flipper,
ara ferm activista contrari, i llegeixi el trist inventari actual de les morts
de mamífers marins en captivitat en tot el món. Penseu quina classe de societat
volem i com es pot reparar tant mal.
Com
diu una cançó d’Enigma: “L’home és el somni del dofí”. Quina contradicció tan
cruel.
Carolina Figueras Pijuán, directora
artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
