La
paraula web és un terme relacionat amb la tecnologia de la informació, i fa
referència a la World Wide Web (WWW), que és un sistema de documents
d’hipertext interconnectats i accessibles a través d’Internet. Els usuaris
poden navegar per aquests documents mitjançant enllaços utilitzant navegadors
web. Per exemple: “Vaig trobar la informació a la web”.
Ara
bé, si a la web hi afegim èmfasi i determinació, vaja, que es nota que qui la
pronuncia no és un qualsevol i ho té molt clar, la web, amb una preposició i un
pronom precedint-la, pot acabar derivant a “Pels meus webs”, un
col·loquialisme que, malgrat la seva aparent finor, no evita caure en la
grolleria.
Vegem-ne
un exemple pràctic. Una dona va a l’ambulatori de Salou perquè no es troba bé i
vol que la visiti el metge. I decideix desplaçar-se al centre assistencial amb
patinet. Allà li diuen que l’atendran a Urgències, però que no hi pot entrar el
patinet, que l’ha de deixar fora.
Al
final la dona se les empesca per saltar-se la prohibició i, amb tota la barra,
aparcar-lo a dins, a la sala d’espera.
Això
és el que seria “Jo entro el meu patinet al CAP pels meus webs”. Encara que la
pacient sigui dona i en lloc de webs presumptament tingui un xat.
