Popular
és allò que connecta amb un gran segment de la població independent que sigui
irrellevant.
Important
és, justament, el que compta per fer canvis en la societat en qualsevol nivell.
I
viral és el tema del qual tothom parla i que rara vegada és important.
L’estrany
és que els tres conceptes conflueixin en una mateixa cosa.
Estem
destinats a escollir el que i com volem que es defineixi la nostra presència en
la vida cultural, econòmica i social.
Estem,
contínuament, deixant petjades, no de carboni, de valors morals i
d’intel·ligència o manca d’ells.
Evidentment,
un sector de la societat enlluernat per la repercussió d’un vídeo banal en
xarxes sempre pensarà que això és la fama. Són aquells que quan veien una
càmera de la televisió saludaven entrant en el plànol d’imatge per fer el
ridícul i poder dir que havien sortit a la tele.
La
fama té un cost, i aquesta no significa rellevància, ni talent i molt menys
assolir l’èxit. Darrere del talent hi ha dedicació i esforç.
Quin
mal ha fet el vídeo en el mòbil, una veritable arma d’incomunicació massiva!
Davant
del fenomen viral... hi haurà una disseminació de fracassats amb cervells
tendres que creien que amb un telèfon no els hi caldria treballar en la vida?
El
mòbil ha aconseguit en menys de vint anys desestructurar la societat.
La
popular Covid ha situat malament la importància històrica de la pandèmia,
passarà com la grip espanyola o la verola, passarà amb vídeos de tragèdies i
foscs carrers de zombis en les notícies que feien esgarrifar i qüestionar la
nostra vulnerabilitat.
No
sabem què és una guerra a casa nostra i no sabíem que viuríem una situació
pròpia de la pesta negra a color i en 4K. Com en un moment vàrem pensar que
l’atac de l’11M era quasi una escena perfecta per l’exacerbació del patriotisme
dels Estats Units, com les pel·lícules de Sylvester Stallone i Bruce Willis.
Tot
recau en l’autèntica viralitat digital, la joguina dels adults que se’ns n’ha
anat de les mans. Així es destrueixen els valors humans: la popularitat de
l’obscenitat passant de mòbil a mòbil totes les bestieses del que alguns són
capaços i que farien tremolar a qualsevol d’aquells que en dèiem bàrbars de
segles passats.
No
envejo el futur que no viuré i tampoc el temps que no em va tocar ser-hi.
He
conegut la diferència entre viral, important i popular, i ningú m’enganyarà.
I a
vostès?
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
