L’assistència
de set regidors de l’equip de govern, a més de l’alcalde, a la festa
organitzada per l’Ajuntament de Salou al Movistar Arena el dia abans del
començament de Fitur ha generat crítiques sobre aquest dispendi de les arques
públiques municipals. En realitat, la presència dels representants municipals
estava més que justificada. És a dir, lluny de ser certes les calúmnies que es
difonen, tots ells van assistir per raons de treball, no per gaudir d’una bona
farra. Vegem cas per cas:
1. Yeray
Moreno, regidor de Serveis Interns, Hisenda i Gestió Econòmica, Gestió de Fons
i Subvencions i Foment de l’Esport. Hi va anar a la festa com a regidor
d’Esports per supervisar personalment la salut del futbolí de la sala,
considerant-lo una peça clau per promoure l’activitat física entre els
regidors. També es comenta que va buscar fons europeus per subvencionar les
cerveses.
2. Julia
Gómez, regidora d’Igualtat, Participació, Relacions Ciutadanes, Serveis
Culturals, Patrimoni històric i cultural, Serveis Educatius, Ensenyament i
Promoció Educativa. La seva assistència era imprescindible per comprovar si el
DJ respectava la igualtat entre cançons de reggaeton i clàssics dels 80. A més,
va afirmar que la festa fomentava les relacions ciutadanes... encara que fossin
entre regidors.
3. Cristina
Berrio, regidora d’Ocupació i Dinamització laboral, Gent Gran, Sanitat i Salut
Pública, Benestar i Serveis Socials. Va justificar la seva presència amb
l’argument que la festa incloïa un menú degustació que havia de ser avaluat per
garantir que fos saludable per a tots els assistents, especialment per a la
gent gran, com l’alcalde. Algun assistent va assegurar que la seva missió era
garantir el benestar, sobretot el seu.
4. Hèctor
Máiquez, vicepresident del Patronat Municipal de Turisme i regidor de
Dinamització Econòmica i Comerç, Planificació i Ordenació del Territori i
Execució Urbanística, Via Pública, Activitats, Intervenció i Control, Política
d’Habitatge i Intervenció i Disciplina Urbanística. Com a responsable de
Dinamització Econòmica, hi va anar perquè els brindis amb cava tenien com a
objectiu dinamitzar el sector vitivinícola del municipi, sobretot a l’arrasat
bosc del Quec. També va esmentar que l’ambient de la festa li donava idees per
a la planificació urbana de Salou... concretament per a la distribució de
barres de bar a les places.
5. Beatriz
Morer, coneguda també com la Paelles i regidora de Patrimoni i Domini Públic,
Arxiu Municipal, Gestió i Manteniment de Solars Públics i Control de Privats,
Protecció i Benestar Animal. La seva missió era clara: inspeccionar el control
dels estris de cuina i que no hi hagués taules buides a la sala. També es va
preocupar per la protecció animal (havia de vetllar que els convidats no es
comportessin com bèsties afamades) i es va assegurar que a Madrid no hi hagués
maltractament cap als pollastres servits en els canapès.
6. Marc
Montagut, regidor de Contractes i Concessions, Control Executiu de Concessions
i Contractes de Serveis Públics. La seva tasca era assegurar que la qualitat
del servei de càtering complís amb els estàndards estipulats en el contracte,
encara que alguns el van veure negociant llargament amb el cambrer del cava. Es
va justificar dient que, com a expert en contractes, era imprescindible
verificar fins a l’última gota.
7. Eduardo
Abenojar, regidor de Transformació Digital, Innovació i Intel·ligència Urbana.
Com a responsable de Transformació Digital, va assegurar que la seva presència
era necessària per activar la intel·ligència urbana a la sala, tot i que la
majoria de convidats només el van veure gravant tiktoks per justificar el
viatge. Abenojar, a més, hi va anar per recomanació mèdica, ja que li haurien
recomanat que no es perdi cap tiberi, si vol recuperar-se del tot dels quatre
dies de vaga de fam que va fer durant la pandèmia.
Pel que fa a l’alcalde Pere Granados, hi va anar perquè és el rei de la festa, el mestre de cerimònies. De fet, alguns apunten que mai no ha fotut brot, raó per la qual la seva presència estava més que justificada. Va entrar a l’Ajuntament el 1995 (ai, Ferran, al cel siguis, però quina putada ens vas fer!) i encara hi és. A sobre, des del 2009 d’alcalde.
