És sabut que la teva impressora coneix l’olor de la por. Com més pressa tens i més important és el document, ella et posa al límit. Quan no és la tinta que falla, sempre el cartutx que més necessites (el negre), és el paper encallat o pitjor encara t’adverteix que s’acaba la tinta groga, però mira, porto un mes amb l’advertència i continua imprimint el groc tal qual. Parem atenció i menys pànic! Tant d’advertiment i tant de terror informàtic? Ni que fora l’alerta d’aterratge complicat d’un avió. Finalment, que maleïda és aquesta depredadora d’escriptori!, mal de cap d’eficients administratius i usuaris amateurs, arriba el patiment afegit de voler cancel·lar una impressió. Fa un mes que vull eliminar l’últim treball.
Damunt et vigila i et diu que la vas apagar malament l’altra vegada, quan la tornes a encendre. Vull dir: quan desendolles a les braves perquè et vas equivocar i en comptes d’1 pàgina li’n vas manar imprimir 100.
Com diuen en les cadenes que es munten els il·luminats del Facebook: Sé que no soc l’única, però ningú farà cas d’aquest missatge i no l’enganxarà en el seu perfil.
Ni falta que fa! Aneu amb compte, com l’animal salvatge que és, que no us noti la por o esteu perduts.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
