Ja sabem per què Salou organitza la Festa al Cel: perquè ningú no miri a terra. I fan ben fet, perquè si abaixéssim la vista podríem topar-nos amb obres mestres com aquesta vorera, situada al centre de la ciutat, tot un homenatge a la ruïna urbana.
L’Ajuntament, sempre visionari, aposta per un model de ciutat on caminar es converteix en una gimcana per a les persones amb turmells valents i una assegurança mèdica generosa. Aquest estil de paviment trencat, que combina rajoles desaparegudes amb ciment improvisat, podria ser candidat a patrimoni de la decadència urbana.
Amb voreres així, el missatge és clar: el futur està als núvols. Literalment.
