L’Ajuntament de Salou ha sortit a lluir musculatura després que Exceltur, una associació que agrupa les principals empreses del sector turístic espanyol, l’hagi situat com el cinquè municipi més rellevant d’Espanya en turisme i contribució social. Una dada que, tot i ser destacable en termes estadístics, ha estat inflada per l’alcalde Pere Granados, que no ha perdut l’oportunitat d’omplir-se la boca amb paraules com “intel·ligent”, “sostenible” i “centrat en les persones”. Però, realment, aquest és el model turístic que viu Salou?
Granados afirma que aquest reconeixement “referma el nostre compromís amb un model de desenvolupament sostenible i centrat en les persones”, quan la realitat quotidiana del municipi apunta justament al contrari: carrers bruts, incivisme, serveis públics tensionats durant la temporada alta i una població local que sovint se sent arraconada.
Economia fràgil
A més, que Salou tingui una especialització turística del 77,2% no hauria de ser motiu d’orgull: això també evidencia una dependència excessiva d’un únic sector, fet que converteix l’economia local en fràgil, vulnerable i poc diversificada (tal com es va poder constatar durant la pandèmia). A més, pot parlar-se d’un model “intel·ligent” el que genera precarietat estacional, salaris baixos i problemes d’accés a l’habitatge per part dels residents?
Granados també agraeix l’esforç del “teixit empresarial”, però oblida mencionar el paper de la classe treballadora que sustenta aquest model: cambrers, netejadores, recepcionistes i cuiners que treballen en condicions que no són envejables.
En definitiva, que Salou aparegui en un rànquing fet pel lobby turístic Exceltur no és una radiografia objectiva del benestar social, sinó una foto retocada del que interessa destacar als grans operadors del sector. El problema no és que Salou sigui important turísticament —que ho és—, sinó que el seu govern confongui rellevància amb excel·lència i quantitat amb qualitat de vida.
