L’Ajuntament de Salou ha anunciat amb la seva habitual pompositat l’ampliació d’espais de platja sense fum com si fos una revolució en matèria de salut pública, convivència i sostenibilitat. Però si mirem més enllà de les paraules boniques i les declaracions prefabricades, el que trobem és una mesura simbòlica, d’impacte pràctic dubtós i un clar component de màrqueting institucional.
Bàsicament, perquè l’espai sense fum a Ponent existeix des de l’estiu passat i s’ha limitat a una zona molt concreta, al voltant de la cal·listènia i els jocs infantils. Ara s’hi afegeixen dues petites zones a Llevant, que representen una fracció mínima de tota la superfície de platja. I la resta de les platges?
El tabac també mata el mar
Cal recordar que molts ajuntaments costaners han adoptat ordenances municipals per prohibir fumar a les seves platges. Per exemple, totes les platges de Barcelona són sense fum des del 2022. I des del maig passat, els 25 municipis del litoral de la Diputació de Barcelona han acordat prohibir fumar a les platges a partir d’aquest estiu.
A més, organismes com l’Agència de Salut Pública de Barcelona han elaborat informes i projectes normatius que donen suport a la prohibició de fumar a les platges, basant-se en l’evidència científica sobre els riscos del tabac i la contaminació que generen les burilles.
La Diputació de Barcelona també ha liderat aquesta iniciativa, acordant la prohibició de fumar a totes les platges de la demarcació amb els municipis costaners. Sense oblidar que grups ecologistes i entitats sanitàries donen suport activament a la prohibició a aquesta mesura per motius de salut i mediambientals.
Amb la seva nota informativa, l’Ajuntament de Salou recupera el seu catàleg de frases fetes i buides (“qualitat de vida”, “sostenibilitat”, “civisme”, “benestar”) que podrien aplicar-se a qualsevol municipi del món, però que demostren que a Salou es fan els deures a mitges.
