És paradoxal —i, per a molts, decebedor— que Salou, designada com a Capital Catalana de la Cultura 2025, difongui informacions institucionals i serveis públics majoritàriament en castellà, tal com revela la publicitat del servei de canguratge infantil. Quan una ciutat ostenta aquest reconeixement, s’espera una promoció activa de la llengua catalana, no només com a vehicle cultural, sinó com a element identitari.
Per si les nostres autoritats municipals encara no ho saben, ser Capital Catalana de la Cultura implica donar protagonisme a la llengua pròpia en actes, senyalització i comunicacions públiques; fomentar l’expressió artística i comunitària en català, i fer de l’espai urbà una eina de visibilització cultural.
El fet que cartells institucionals, com el de dalt, estiguin exclusivament en castellà genera preguntes incòmodes. Com ara, quin és el compromís real de l’equip de govern amb el català? Com es garanteix l’accessibilitat cultural per a la població catalanoparlant? El títol de capitalitat, és només un títol per fer bonic o comporta responsabilitats lingüístiques?
Aquesta incongruència encén les alarmes entre ciutadans i entitats que treballen per preservar i normalitzar el català. Sense una aposta clara per la llengua, el reconeixement de capital es buida de contingut i perd autenticitat.
