Segons es desprèn de les cròniques municipals, Sant Pere Granados, alcalde de Salou i beat de la bombolla mediàtica, és l’alter ego de sant Fantasiós. Fins al punt que fa miracles que només ell és capaç d’imaginar. Com ara convertir una solitària estrella Michelin en tota una constel·lació.
Segons ha afirmat a Vigo, Salou “ja és un referent a Espanya i a escala internacional” en matèria gastronòmica. Humilitat no li’n falta, al nou sant Pere. Que tremoli, doncs, la cuina parisenca, que Donostia es penedeixi dels seus pecats repetits de gola i que el Noma, un dels restaurants més influents del món, tanqui per falta de clientela perquè ja no té res a fer al costat de Salou!
Amb una panxa tan plena que ja ho diu tot, sant Fantasiós és un mestre del relat… inflat. Per descomptat, ningú no nega l’excel·lència de xefs com el Pep Moreno, que ha portat prestigi i creativitat a la seva cuina. Això sí: ell treballa amb discreció, esforç i vocació. Tot el contrari de l’alcalde, que quan sent a parlar de gastronomia només pensa a demanar una forquilla i pontificar.
Diuen els fidels de sant Fantasiós que, si Pere Granados s’apareix a un restaurant, el menú es converteix automàticament en el grial que ell inexorablement ha de tastar. D’altres asseguren que només cal un micròfon a la seva boca perquè comenci la multiplicació de superlatius: “únic”, “referent”, “exemple internacional”, “capital de la cuina”... I encara no hem arribat a les postres!
Els escèptics, però, ho tenen clar: l’únic que ha pujat més que el suflé gastronòmic de Salou és el nivell de fum als discursos de l’alcalde. Fum dolç, de crema catalana, potser, però fum al cap i a la fi.
