L’Ajuntament de Salou va informar diumenge passat que, en els últims tres mesos, unes 800.000 persones han recorregut el camí de ronda, “xifra que confirma l’èxit del projecte i el creixent interès pel turisme saludable i de benestar”. (Font: Ajuntament de Salou).
La veritat és que costa d’entendre com s’ho ha fet l’Ajuntament per comptar tota aquesta gent, tenint en compte que no hi ha una entrada ni una sortida úniques, sinó una xarxa de camins que s’estén al llarg de la costa, cosa que fa molt complicat calcular les visites a cada tram.
En qualsevol cas, 800.000 persones a l’estiu equivalen a una mitjana de 9.000 visitants diaris. Una xifra altíssima, tan desmesurada que no és habitual ni tan sols en rutes de gran popularitat a l’Estat, com el Camí de Sant Jaume, que és excepcional pel volum de pelegrins i que l’any 2024 va registrar 300.000 turistes en tot l’any, és a dir, uns 820 pelegrins al dia.
Això vol dir que pel camí de ronda de Salou no només hi passaria més gent en tres mesos que pel Camí de Sant Jaume en tot un any, sinó que, a més, multiplicaria per deu el seu nombre de pelegrins.
Números inflats
El camí de ronda de Salou no és l’únic del litoral. Altres camins de ronda i rutes senderistes de la Costa Brava, molt més coneguts, difícilment reben milers de persones al dia.
Però, és clar, al Salou de Pere Granados tot és més gran. L’últim exemple, el festival aeronàutic Festa al Cel, amb “més de 300.000 visitants”, que tampoc se sap com es van comptar.
I encara hi ha un altre aspecte alarmant: si pel camí de ronda de Salou passen realment 9.000 persones al dia durant l’estiu, caldria tancar-lo, perquè aquest trànsit massiu només contribueix a destruir-lo.
Per començar, el trepig constant compactaria el sòl, reduint la seva porositat i dificultant-ne la capacitat d’absorbir aigua, fet que acceleraria l’erosió i la pèrdua de matèria orgànica.
La vegetació quedaria exposada i danyada, dificultant la regeneració i afavorint l’aparició de camins secundaris i zones degradades fora del traçat principal, cosa que ja està passant.
Degradació paisatgística
El pas continu alteraria greument els hàbitats de moltes espècies, provocant estrès, desplaçament i canvis negatius en els seus patrons d’alimentació, reproducció i migració.
A més, la generació de residus (plàstics, papers o objectes abandonats) augmentaria notablement, contaminant el sòl i les aigües properes. L’excés de visitants també incrementaria els abocaments accidentals i dificultaria la gestió adequada dels residus.
Per no parlar de la degradació paisatgística, la pèrdua de biodiversitat i el risc d’incendis forestals durant les èpoques seques.
Esperem que aquests 800.000 presumptes visitants del camí de ronda no siguin més que una nova fantasmada de l’alcalde, perquè, a aquest pas, en dos dies se’l carregarà.
Tal com ja ha fet amb Salou.
