El Teatre Auditori de Salou va acollir divendres passat la gala dels premis Avriga Fvscvs del Consell Esportiu del Tarragonès, amb els quals es reconeix la trajectòria i la dedicació d’esportistes, entitats i persones vinculades al foment de l’activitat física i els valors esportius.
Un dels premiats, a proposta de l’Ajuntament de Salou, va ser Juanan Fernández, responsable de Challenge Spain. Durant el seu parlament, l’alcalde, Pere Granados, va voler destacar el paper social i esportiu del guardonat, subratllant que “la seva feina és un exemple que volem ser solidaris i, sobretot, esportius”. (Font: Ajuntament de Salou).
I ja hi tornem: discursos amb pompa, però buits de contingut. La frase sona bé, sí, però és confusa. Barreja valors socials —com la solidaritat— amb pràctiques d’un àmbit completament diferent —l’esport— sense establir cap connexió lògica entre tots dos.
Tot plegat sembla més un exercici d’improvisació que no pas un missatge pensat. Granados recorre a paraules que fan bon efecte (solidaritat, esport) però sense preocupar-se gaire de què vol dir exactament.
El resultat és un discurs que brilla per fora, però que a dins és aire. Una mena de cançó de l’estiu on les paraules serveixen per omplir minuts i aplaudiments, però no per transmetre cap idea real.
Potser, més que solidaris o esportius, el que hauríem de demanar als nostres dirigents és que siguin clars i coherents. Que ja seria, en si mateix, tot un esport d’alt rendiment.
