dissabte, 4 d’octubre del 2025

Quan el discurs està buit de contingut

 


L’hotel Olympus Palace de Salou ha celebrat el seu cinquè sopar per recaptar fons per a la Fundació Esport Solidari Internacional. L’entitat treballa per promoure l’activitat física entre infants i joves com a eina de creixement personal, social i de valors.

A la festa hi va assistir l’alcalde de Salou, Pere Granados, que va dir això: “Volem ser solidaris, evidentment que sí, però sobretot sostenibles. Salou ha de ser sostenible, des del punt de vista econòmic i des del punt de vista social. I per això treballem la desestacionalització”. (Font: Ajuntament de Salou).

Aquestes paraules formen part del manual bàsic del discurs polític buit. Solidaritat, sostenibilitat, desestacionalització, poden sonar bé, però també poden no voler dir absolutament res, com és el cas. Per exemple, la solidaritat no té cap vincle directe amb la sostenibilitat. I encara menys amb la desestacionalització. Es barregen conceptes per embolicar el discurs, però el resultat és un contingut incoherent. 

Granados sap que pot recórrer a aquest argumentari perquè sona bé i ningú el qüestionarà. Tot plegat es presta a l’aplaudiment fàcil.

En resum: és un altre discurs de fum polític de l’alcalde. Aparenta profunditat, però no diu res, ningú entén res ni hi ha res a entendre. Perquè no hi ha contingut real darrere.