L’alcalde de Salou, Pere Granados, va assegurar fa pocs dies a Dublín, en el marc d’un debat organitzat per Turespaña, que al municipi “no existeix turismofòbia” i que la convivència entre residents i visitants és “exemplar”. Segons Granados, Salou és un model de cohesió social i d’entesa entre la població local i els turistes que rep cada any. (Font: Ajuntament de Salou).
Tanmateix, el missatge utòpic de l’alcalde contrasta amb la percepció d’una part important dels veïns, que, sense caure en l’hostilitat envers el turisme, estant fins al capdamunt d’un model que considerem desproporcionat i que afecta la qualitat de vida. Cert, turismofòbia no n’hi ha, perquè del turisme vivim, però això no impedeix que el tipus de turisme que ens porten sigui cada vegada més descontrolat i difícil de suportar.
Per diferents raons: per la massificació, el soroll, la saturació dels serveis públics, la manca d’habitatge assequible, un urbanisme orientat prioritàriament al visitant i l’organització d’actes pensats només en la gent de fora. Mentre l’Ajuntament promociona un relat d’excel·lència turística, els problemes estructurals s’accentuen cada temporada encara més.
Un alcalde desconnectat de la realitat
Com sempre, l’alcalde ven motos en els seus desplaçaments, és un polític desconnectant de la realitat. Cal una revisió urgent del model turístic (tot i que ja no sé si hi ha remei), més diversificació econòmica i polítiques que prioritzin els residents durant tot l’any.
Així, mentre l’alcalde defensa a fora una imatge de convivència modèlica, a dins del municipi creix la sensació que la paciència dels veïns es va esgotant. Salou potser no pateix turismofòbia, però molts residents sí que pateixen —i cada vegada més— els efectes d’un turisme que consideren desequilibrat i mal gestionat.
