divendres, 24 d’abril del 2026

USAP culpa Granados de la crisi del PSC (i II)

 


Fa temps que militants i simpatitzants socialistes de Salou consideren que el partit ha renunciat a un projecte autònom. La coalició amb FUPS i Pere Granados es va vendre com una operació d’estabilitat, però amb els anys s’ha convertit en una absorció pràctica. Ja el 2022 es van produir baixes de militants pel malestar que va provocar l’acord amb FUPS, denunciant que la decisió es va prendre des de dalt, sense debat real.

Abans de les municipals del 2023, el PSC local ja funcionava amb una estructura provisional. La candidatura conjunta Sumem per Salou-PSC es va dissenyar amb Granados al capdavant i amb els socialistes relegats a un paper secundari, més útils com a sigla que com a actor polític real.


Camaleó polític

Pere Granados ha demostrat una gran capacitat per sobreviure políticament, però també una facilitat per canviar de socis, discurs i espai ideològic segons convingui. Va arribar a l’alcaldia el 2009 mitjançant una moció de censura impulsada per FUPS amb el suport del PP. Més tard va consolidar el seu lideratge sota el paraigua convergent i el 2019 es va presentar lligat a Junts. Quan l’espai postconvergent va deixar de ser-li útil, es va acostar al PSC. El 2023 va encapçalar Sumem per Salou-PSC amb el suport explícit de Salvador Illa.

La pregunta és evident: si el PSC deixa de ser-li útil, què impedirà que torni a canviar d’aliats? Granados ha governat amb convergents, populars, socialistes i independents. La seva prioritat no és una ideologia, sinó mantenir-se en el poder.

Després de cinc mandats, Granados ha consolidat una estructura molt centrada en la seva figura. Tot gira al voltant del seu lideratge, la seva marca i el seu relat. Aquest model pot ser eficaç electoralment, però redueix el debat intern, desactiva les veus crítiques i converteix la política municipal en un projecte excessivament dependent d'una sola persona.


Pèrdua de control

La creació d’una gestora al PSC de Salou és més que una qüestió orgànica: és el símptoma d’un partit que ha perdut el control de la seva estructura local i que ja no sap si vol ser un soci amb veu pròpia o una simple extensió del projecte de Granados.

El portaveu d’USAP a l’Ajuntament, Ignacio Durán ja va advertir d’aquest escenari. Fa temps que alerta de la falta de transparència, l’excés de personalisme i les tensions internes que acabarien passant factura. Avui, amb una gestora imposada des de Tarragona, un PSC dividit i una coalició tensionada, les seves advertències s’han complert. Quan un partit necessita que li intervinguin l’agrupació local per mantenir l’ordre intern, el problema ja no és puntual: és estructural. (Font: USAP).