Dilluns passat, 12 d’octubre, la comunitat aragonesa de Salou va celebrar la tradicional ofrena floral i la missa baturra en honor a la Mare de Déu del Pilar a l’església de Sant Ramon. Els actes religiosos van comptar amb la participació del grup folklòric Jaume I i la presència de membres de la corporació municipal, encapçalats per l’alcalde, Pere Granados, a més de representants de la Guàrdia Civil i d’altres cossos de seguretat.
Durant la celebració litúrgica, es van dedicar unes emotives paraules de record a Pedro Madrona, vicepresident de l’Associació Cultural Aragonesa de Salou, traspassat recentment.
Un cop acabat l’ofici religiós, els assistents van dur a terme la tradicional ronda jotera, amb un recorregut en processó pel carrer Major fins a arribar a la plaça Bonet. La jornada de germanor va cloure amb un dinar conjunt que serveix, any rere any, per estrènyer els vincles de la comunitat aragonesa que resideix al municipi o hi té una segona residència.
Segons el consistori, “les festes del Pilar formen part de les celebracions arrelades al calendari festiu de Salou”. (Font: Ajuntament de Salou).
És comprensible que Granados vulgui quedar bé amb els manyos, un col·lectiu que representa una bossa de vots a tenir en compte en les pròximes eleccions municipals. Però parlar d’una festa “arrelada” a Salou pot resultar una mica exagerat. Es tracta de la celebració d’un col·lectiu concret, la comunitat aragonesa, però això no vol dir que representi tota la ciutadania de Salou.
Potser fora més objectiu definir-la com una celebració cultural vinculada a una comunitat concreta, plenament consolidada dins l’agenda d’activitats associatives del municipi, però no necessàriament representativa del conjunt de la població.
