Ahir
l’amic Mario es va aixecar calent. Vull dir, amb ganes de fer soroll. “Se van
enterar”, es deuria dir. I així, encoratjat, s’en va anar a l’ajuntament. Un cop
allà, i sabedor que els policies locals de Salou es presentarien al ple a protestar, va ordenar distribuir abans una pretesa “circular informativa” als empleats públics que no tenia
cap altre objectiu que desprestigiar els policies.
En la circular, signada pel Mario García mateix, els acusava de presentar
propostes que són “un clar frau de llei”. Per exemple, que l’ajuntament “simuli”
que els policies treballen les 37,5 hores mínimes setmanals a què els obliga el
Govern espanyol (és una de les mesures de Rajoy per sortir de la crisi, ha!) però
realment no fer-les. Segons els policies, aquesta no era una proposta seriosa,
sinó que va ser llançada amb to sarcàstic durant una reunió tensa. Que és com sempre acostumen a ser amb García. Com també li podien haver preguntat, igualment en to de befa, si no s’hèrnia la seva dona de tant de treballar. Segons els policies, la proposta definitiva, subscrita en assemblea (i que consisteix en treballar
una hora més cada dia), li van transmetre verbalment al Mario García uns dies abans
del ple. És a dir, que el regidor de Serveis Interns va difondre la “circular
informativa” en què posava a parir als policies tot i tenir coneixement de l’acord
assolit pels agents, si bé aquest acord formalment encara no l’havien presentat. “Mario
García demostra tenir molt males intencions. Només pensa en atacar-nos. A més,
mai no s’ha parlat de diners”, m’han explicat representants del SPPME-Cat, el
sindicat que els representa. Òbviament, la circular de l’amic Mario no fa cap
referència a les principals demandes dels policies municipals: augmentar una
plantilla insuficient (i que només es cobreix amb interins) i disposar de més
mitjans materials per fer la feina en condicions. Vaja, que amb la seva
conducta el Mario està demostrant ser un perillós manipulador, i que de seguir així, serà més dolent que la tinya.
