El Diari de Tarragona va publicar dimecres
passat (i ahir, en termes semblants, ho va fer el Diari Més) que els grups municipals de CiU i PP a l’ajuntament de
Salou no contemplen, ara per ara, la possibilitat de trencar el seu pacte de
govern:
«Nosaltres no hem rebut cap directriu. Només trencaríem si hagués alguna decisió que perjudiqués els interessos de Salou. En aquests moments no hi ha motius per a la ruptura», afirma l’alcalde de la localitat, Pere Granados (CiU).
Avui
no tornaré a reiterar el que porto dient des de fa temps: que Granados ja
buscarà la manera de girar la truita i d’impedir que Mario García ocupi la
cadira que a ell tant li agrada escalfar. No, avui del que volia parlar és d’una altra
cosa, més íntima, més sensible, més substancial, més profunda, o recòndita, per
dir-ho d’alguna manera: com li deu tocar els collons a Granados que diguin
que és de CiU, ara que s’hi ha barallat! Però és que ell s’ho ha buscat, no?
