El
dimarts de la setmana passada, 26 de febrer, el regidor de Serveis Interns de l’ajuntament
de Salou, l’inefable Mario García (PP), es vestia de madrastra de Blancaneus,
es mirava al mirall i, a banda de repetir-se el maco que és, es felicitava per
la signatura del conveni col·lectiu amb els representants dels treballadors. I
explicava en la nota de premsa: “Per altra banda, en aquests dies també s’estan
negociant els annexos del cos de la Policia Local i d’Ensenyament i avancen
positivament”. Bé, doncs fixeu-vos com de positivament avancen els annexos de
la Policia Local que dilluns passat el van deixar plantat en una reunió per la seva actitud inflexible en la negociació. Tan intransigent s’hi va mostrar,
que els representants dels agents no van tenir més remei que aixecar-se i
anar-se’n. Perquè per parlar amb la paret, millor a casa. És més, si Mario no
dóna senyals de bona voluntat a l’hora de pactar els horaris (que és el punt
calent de les negociacions) els policies demanaran a l’alcalde, Pere Granados, un
altre interlocutor. I si Granados tampoc els fa cas, sortiran al carrer. Però
no a patrullar, no, sinó a protestar, com ja va passar l’any passat. Els
agents estan molestos amb Mario perquè no vol equiparar el seu horari amb el
de la resta dels funcionaris: mitja hora més cada dia per complir amb l’increment
de la jornada laboral imposat per Mariano Rajoy (de 37,5 a 40 hores setmanals).
Denuncien el tracte diferent que se’ls dispensa i que Mario anteposa criteris econòmics a la seguretat. I que amb la
proposta d’horaris de Serveis Interns es perd eficàcia policial, ja que durant
el canvi de torn hi haurà moments en què no hi hagi cap agent al carrer. En fi,
que no hi ha qui s’entengui amb l’amic García. Perquè sempre sap més que ningú
i perquè la seva veu és la llei. Fins que als altres s’afarten, és clar.
