Avui
us donaré una notícia que sens dubte us omplirà de joia. I que us emocionarà: la Mari Carmen Mora, càrrec de confiança del PP a la regidoria
de Promoció Econòmica a l’ajuntament de Salou, es casa. I ho farà el proper dia
4 de maig davant tot Espanya. Sí, fins i tot Rajoy hi està convidat. Si és que
engega la tele, és clar. Perquè la Mari Carmen contraurà matrimoni al plató
de Telecinco. Moltes felicitats, Mari Carmen, perquè tu i el teu nuvi sou una
de les parelles seleccionades pel programa Las
bodas de Sálvame perquè el vostre somni es faci realitat. La
llàstima és que no tothom voldrà acompanyar-te en tan memorable dia. Ja ho saps: hi ha molt d’envejós solt que no suporta compartir l’alegria dels amics, com ara la teva, i s’estimarà més plorar l’infortuni aliè mirant altres canals on es parli, per exemple, de la Pantoja. Fixa’t tu, Mari Carmen, la pobre no en tenia
prou amb la condemna de dos anys per blanqueig de diners que, a sobre, va el
seu fill Paquirrín i se separa de la dona! No hi ha dret. Ja ho diuen, ja, que les desgràcies mai no vénen soles! Entre aquests que no et volen gaire hi ha l’ajuntament
de Salou. No els ha agradat gens ni mica que portis un fotimer de mesos de baixa per
culpa de la malaltia greu que pateixes i que en canvi estiguis fresca com una rosa a l’hora de vendre la teva intimitat en un programa de teleporqueria. Mira si en són, de
dolents, a l’ajuntament, que ni tan sols han deixat que Telecinco hagi pogut filmar
el teu lloc de treball (si és que alguna vegada hi has treballat, és clar).
Però res, Mari Carmen, ni cas. Tu fes el que creguis que has de fer, el que et dicti el cor més que no pas el cervell (perquè en tens, no?), i als altres que els
bombin! Tots sabem que en aquest país sobren metges, enginyers, professors i persones que perden el temps estudiant (total, per anar a l’atur) i que el que cal, sobretot en
aquests moments tan fotuts, és alegria, passar-s’ho bé, viure de conya. I mentrestant, que ragin. En això ets millor
que ningú. Fins i tot guanyes una altra salouenca il·lustre: la Fresita. A la qual m’imagino que
convidaràs, oi? Ah!, aprofito l’avinentesa per desitjar-te també una inoblidable lluna de mel. I pel que fa a la feina, no t’amoïnis, pot esperar. De fet, ja no vindrà d’aquí. Quan tinguis ganes, ja hi tornaràs. Perquè amb el PP tot és possible!
