El Periódico va obrir ahir la seva secció de Societat amb la Saloufest, la
qual, malauradament, es troba de màxima actualitat després que un jove ebri
caigués des d’un tercer pis i que una noia aparegués nua a la platja, sense que
recordés el que li havia passat. Tant l’ajuntament de Salou com els hotelers
creuen que aquest turisme de borratxera no perjudica la localitat, fins al punt
que portaveus del consistori han afirmat que amb prou feines es presenten
denúncies. A la qual cosa el president de l’Associació de Veïns Carles
Buïgas, Josep Maria Gómez, replica amb aquestes paraules: “Ja ni ens queixem a
l’ajuntament, perquè passen de nosaltres”. Reprodueixo tot seguit el reportatge
d’Esther Celma (fotografies de Roger Segura i Joan Revillas):
La caiguda d’un noi des d’un tercer pis i l’aparició d’una noia despullada en una platja de Salou (Tarragonès), tots dos borratxos, van tornar ahir a posar el focus sobre la Saloufest, el multitudinari festival que cada primavera aplega a la localitat milers d’universitaris britànics. Part dels veïns critiquen les molèsties i la mala imatge que ocasiona, però l’ajuntament, els hotelers i el sector de l’oci nocturn defensen que aquests dies de turisme de borratxera ajuden a allargar la temporada i no interfereixen en el seu model: Salou està doblement certificat com a destí familiar i com a destí esportiu. El Saloufest semblava més o menys domesticat després de la descontrolada edició del 2010.
La Saloufest, que es promociona a la Gran Bretanya com un combinat d’esport, sol i nit per 200 lliures (uns 236 euros), ha batut en la seva 13a edició un rècord d’assistència amb 9.500 joves repartits en tres tandes.
Els Mossos d’Esquadra van descartar, després de les preceptives proves forenses, que la noia que ahir a la matinada va ser trobada a la platja despullada i totalment desorientada patís un atac sexual. Ella no ha presentat denúncia.
Cinc metres d’alçada
La policia investiga les circumstàncies de la caiguda de Liam Joseph T., de 21 anys, des del tercer pis dels apartaments La Mariposa, al carrer del Vendrell de la localitat. El jove, alt i corpulent, es va precipitar des d’una altura d’uns cinc metres cap a dos quarts de tres de la matinada. No és clar si va extraviar les claus i va intentar escalar per la façana o si va perdre l’equilibri entre els passadissos interiors de l’edifici, però sí que està descartat que sigui un cas de balconing. Els responsables de l’establiment van declinar donar la seva versió. La víctima va anar a parar a l’exterior del supermercat Dac, i ahir al matí els treballadors no van trobar més rastres que uns guants i unes sabatilles esportives.
Alguns participants en la Saloufest que s’allotgen al mateix establiment van increpar ahir els periodistes i es van negar a respondre preguntes: «No és el teu amic ni un familiar, deixeu-nos en pau», van etzibar. Altres estudiants, Jeek i Lilian, van comentar: «Anàvem a dormir i vam veure ambulàncies, i el noi a terra amb els seus amics. Tots havíem begut massa». La víctima està ingressada a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, amb la pelvis trencada i contusions, però sense que la seva vida perilli.
L’equip de govern de Salou (CiU-PP) va lamentar l’accident i va demanar «la màxima atenció a totes les parts que intervenen en aquest programa turístic per evitar la repetició dels fets». En un comunicat, l’ajuntament va subratllar que és una iniciativa privada i va recordar que el municipi rep «més de dos milions de turistes cada any, un 78% d’ells famílies», que «més del 75% repeteixen » i que la Saloufest «representa un 0,5% del total dels visitants». Totes les fonts municipals consultades per aquest diari es van remetre a aquesta nota.
Eduard Farriol, president de l’Associació Hotelera Salou-Cambrils-la Pineda, confia que es tracta d’«un cas aïllat» emmarcat en «molt de moviment de gent» i descarta que comprometi la imatge de turisme familiar. La patronal hotelera calcula que la Saloufest genera uns cinc milions d’euros.
Amb els dits de la mà
El festival l’organitza I Love You Tour –que munta festivals semblants en altres ciutats europees– i el tour operator responsable és Sol Active Tours. Fonts d’aquesta companyia comenten que «en tots aquests anys poden comptar-se els incidents amb els dits d’una mà» i recalquen que «els joves van amb monitors i tenen molta informació perquè mantinguin el civisme».
«Convido l’alcalde i la seva família a dormir a casa meva, a veure si els segueix agradant tant el festival», replica Josep Maria Gómez. És el portaveu dels veïns de Carles Buïgas, el nucli històric de la festa nocturna i l’epicentre del Saloufest. «Ja sabem on vivim, però en un cap de setmana normal, truques a la policia, vénen i s’acaba el sarau; ara faran quatre guàrdies amb milers de persones», es queixa. Aquest veí reclama que «si tanta feina i tants diners genera el festival, que posin més treballadors a controlar-lo». I confessa, resignat: «Ja ni ens queixem a l’ajuntament perquè passen de nosaltres».
Qui sí que veu amb bons ulls tanta afluència de gent és l’Associació de Bars i Oci de Salou. Fonts de l’entitat comenten que «els universitaris no interfereixen gens amb el turisme familiar perquè estan en zones i dates diferents».
A la pizzeria Mediterráneo no noten més caixa. Ni tampoc més molèsties. «Per Setmana Santa, quan tot eren espanyols, hi havia més soroll, i un dia fins i tot hi va haver cadires volant», comenta l’encarregada del local. Al supermercat Dac recapten «molt més i sense problemes». «Però nosaltres –precisen– no estem oberts a la nit». I de nit, acaba dient una veïna, «tots aquests es tornen gats negres».
«Esport, el que és esport...»
«Esport, el que és esport... doncs ja ho veus», diu Víctor Becerrica, assenyalant des del seu xiringuito la platja dels Capellans de Salou. Un grup de joves es passen matusserament una pilota. Impossible d’identificar el joc, «fan el tonto i ja està». Dues parelles juguen a pales mullant-se els peus, i pel carrer baixen sis noies, uniformades de verd, amb estics acabats en xarxa. Van equipades per al lacrosse, un joc popular al Regne Unit i semblant a l’hoquei, però una vegada a la sorra es limiten a córrer, fer quatre passes entre rialles i estirar-se al sol.
A les taules del xiringuito, els moviments són de gerres de cervesa. De mà en mà. «Vénen cap a les 10.30 i ja no es mouen d’aquí fins més o menys les cinc de la tarda», constata Becerrica. Prenen cervesa, alguna sangria, res que sigui gaire car. Ell està content: «Gràcies a ells obro abans, i no em porten cap problema». Encara que confessa: «Abaixo els preus perquè a la tarda, a dalt munten una barra de bar baratíssima».
Deducció fàcil i encertada: la barra obre a les cinc, hora en què els universitaris abandonen la platja dels Capellans.
Fa un dia fantàstic i la platja Llarga, la més cèntrica, sembla terra d’estudiants i jubilats. Unes noies juguen al voleibol, aquestes sí, com si els hi anés la vida en això. Pel passeig baixen joves vestits per al rugbi. Alguns fins i tot amb la cara pintada.
De sobte, algú murmura amb cert deix d’enveja: «D’esport en deuen fer, però al seu poble». Un grup de nois llueixen, sense miraments, músculs i culs al sol. Ni tenen panxa cervesera ni donen temps perquè actuï la Policia Local. Quan veuen que els agents trepitgen la sorra, es cobreixen en un moment. «A la meva edat, ja he vist de tot, però no em sembla bé que ensenyin les seves cosetes», comenta Adela Martínez, veïna de Salou. Sense cap mena de vergonya, un altre colla juga a abaixar-se els banyadors. O potser practiquen una versió saloufestera de lluita lliure.
