Aviat, tots bornis (II)

Dissabte passat em vaig referir al descontrol que suporten els comptes municipals en vista de les repetides modificacions de crèdit (set ja aquest any) que s’hi fan. Vagi d’entrada que per modificació de crèdit s’entén un increment del pressupost inicialment aprovat perquè les previsions s’han quedat curtes. O molt curtes, com acostuma a passar al consistori salouenc, per manca de planificació. D’on surten, doncs, aquests diners que s’aporten de més? Doncs normalment de partides d’altres regidories. El que sobta és que aquest transvasament de calés, que es podria considerar normal en situacions imprevistes, esdevé a casa nostra el pa de cada dia. Doncs bé, a banda de la injecció de 211.000 euros que es va fer dimecres passat per pagar “comunicacions postals oficials” extraordinàries (tela marinera!), hi ha una altra modificació de crèdit que també clama al cel. Va ser aprovada pel ple municipal el passat 28 d’agost i puja 245.000 euros, que es van fer servir per abonar serveis i treballs derivats de la recollida d’escombraries i la neteja viària. Tal com va dir llavors el portaveu del PSC, Zacarías Henar: “De què serveix omplir-se la boca que s’han renegociat i disminuït les despeses de neteja, si després hem de reconèixer que Salou està brut i hem de suplementar la partida corresponent?”. La invectiva anava dirigida al primer tinent d’alcalde i regidor de Contractació, Mario García (PP), a qui li agrada presumir que no hi ha ningú com ell a l’hora de saber com collar les empreses concessionàries municipals perquè cobrin menys, quan en realitat els seus disbarats ens acaben surtin més cars que mai, ja que el que es pretenia estalviar s’acaba pagant, i més, en hores extres. Dalt, l’amic Mario, la ineptitud del qual ens costa un ull de la cara.