El
regidor Jesús Barragán (Sumem per Salou) es jubila. No perquè li pertoqui per
edat (té 59 anys) sinó per cobrar més diners de l’Ajuntament. El retir daurat
de Barragán, que és tercer tinent d’alcalde, portaveu de grup municipal de
Sumem per Salou i responsable de les regidories de Serveis Generals, Noves
Tecnologies i Platges (només pel que fa a concessions i autoritzacions), és
efectiva des del passat 12 de desembre, tal com recull un decret d’alcaldia.
Pel seu treball al consistori obtenia uns ingressos de 54.000 euros bruts
anuals. Ara només cobrarà per assistències. Però segons les fonts consultades,
aquesta maniobra li permetrà ingressar més diners, ja que la seva cotització
a la Seguretat Social ha estat en el tram més alt, la qual cosa li ha de
permetre percebre la pensió màxima. Si a això hi afegim els ingressos per
assistències (a les regidories que no abandona, al Patronat de Turisme, al
consorci de Port Aventura, a altres organismes i consells municipals, a
comissions diverses i fins i tot per assistir a un ple) la xifra es dispara.
Perquè el lector es faci una idea, Mario García (PP) és el regidor més ben
pagat de l’oposició, amb ingressos mensuals mínims per assistències de 2.371
euros. Una quantitat que ronda els 3.000 euros si hi ha més d’un ple municipal
al mes.
Viure de la política
Jesús Barragán és l’exemple típic de persona que viu de la política. De
professional zelador d’hospital (els seus estudis acaben en COU), va entrar a
l’Ajuntament el 1990, quan Salou es va estrenar com a municipi (anteriorment també va estar
a la junta gestora). I des de llavors ja no s’hi ha mogut. Primer amb el FUPS
d’Esteve Ferran i posteriorment quan va abandonar Ferran per anar-se’n amb el
FUPS de Pere Granados, de qui ha estat el seu fidel company durant tots aquests
anys. Durant aquestes tres dècades de dedicació municipal, Barragán sempre ha
format part de l’equip de govern. Excepte els dos anys en què FUPS va estar a
l’oposició perquè l’alcalde era el socialista Antoni Banyeres. També ha exercit
càrrecs polítics de gran pes. Com Hisenda. O l’actual de Serveis Generals, per
on passen els contractes municipals.
