La moció de censura que l’entesa nyorda va presentar per apartar la republicana Camí Mendoza de l’Ajuntament de Cambrils “no tenia cap mena de fonament. Ans el contrari, encara esperem saber quin serà el projecte de mandat del nou equip i les noves accions que justifiquin el canvi de govern”, ha advertit ERC. (Font: Revista Cambrils).
És cert que les mocions de censura són una via legal per treure un govern que no satisfà les expectatives dels ciutadans o davant d’irregularitats flagrants. Però poden ser també un mecanisme pervers. Com en el cas de Cambrils.
Només cal remenar l’hemeroteca per comprovar que després de les darreres eleccions municipals del 2019 PSC i Cs van titllar Oliver Klein de “supremacista” per pactar amb ERC i Junts. Però dos anys i mig després canvien les tornes i el consideren el millor líder per encapçalar una alternativa digna per a Cambrils.
En realitat, Oliver Klein ha estat el titella idoni de l’unionisme per treure Camí Mendoza del mig. Quan eren a l’oposició, PSC, Cs, i PP criticaven d’ERC i Junts (i fins i tot de NMC) el seu projecte de ciutat. Però han acabat copiant allò que tant blasmaven. Amb un Oliver Klein en el paper de col·laboracionista que portava un fotimer d’anys esperant el seu moment.
