El portaveu
del PP a l’Ajuntament de Salou, Mario García, publica avui un article d’opinió
al Diari Més en què repassa l’erràtica trajectòria política de l’alcalde Pere
Granados (FUPS), que en les pròximes eleccions municipals serà el cap de llista
del PSC.
En l’escrit,
que podeu llegir aquí, García recrimina Granados que, a diferència d’Esteve
Ferran, “mai hagi tingut el coratge de presentar-se en solitari [...], sempre
ho ha fet en coalició, sota el paraigua de CiU i Junts, fins que ha donat per
esgotat aquest matrimoni de conveniència decidint substituir-los per altres
sigles en què aixoplugar-se, les del PSC”.
“Ens trobem
davant d’un camaleó polític, que representa a la perfecció aquella frase de la
fi justifica els mitjans, un polític capaç de canviar de color sense
immutar-se, que ha sabut aprofitar-se de les sigles d’altres partits per
aconseguir mantenir-se a l’alcaldia”.
El portaveu
popular justifica aquesta submissió socialista a Granados en el fet que “el PSC
busca desesperadament marcar una xinxeta al mapa de la província de Tarragona
per poder presumir que ha assolit l’alcaldia de Salou (està per veure), i
curiosament coincideix amb Granados que la fi justifica els mitjans, ja que no
li ha tremolat el pols en crear una gestora que dirigeixi aquest nou destí,
sense importar-li gens ni mica les conseqüències dels seus actes”, afegeix en
referència a la considerable baixa de militants del PSC arran del pacte amb FUPS.
“El PSC va
deixar de ser alternativa real de govern a Salou fa molt de temps, i avui
prefereixen diluir-se en coalicions electorals, perdent la seva identitat
pròpia a costa d’aquesta xinxeta al mapa”.
“No tots els
partits pensem que la fi justifica els mitjans. En política no tot s’hi val, i
qui així opini ens té a la seva disposició”, conclou García.
Difícil serà
que un exmilitant socialista es passi al PP, com pretén el popular. Però en una
cosa sí que té raó el Mario: en què la metamorfosi política de Granados, la
seva ideologia volàtil i el seu pensament adaptable és típic de polítics sense
escrúpols que intenten surar com sigui.
I a les quals, per salut democràtica, cal fer fora de les institucions.
