Diumenge
passat, l’alcalde, Pere Granados, va felicitar les festes de Nadal als
veïns de Salou. Ho va fer en un acte que va tenir lloc a la Masia Catalana i
que va comptar amb la presència de regidors de l’equip de govern i de
l'oposició. Va ser el dia de l’avecrem, perquè ens entenguem.
Només cal veure
la foto penjada al web municipal per comprovar que més que una felicitació de
Nadal allò semblava un funeral. Amb posat greu, els retratats (menys el Mario, que
encara somriu una mica) semblen presoners de guerra acabats d’arribar al camp de
concentració. Allà els espera l’alcalde, Pere Granados, en el paper de general
funerari de la caserna, escortat pel seu tètric lloctinent, Jesús Barragán, com a
comandant del temible lloc. [Per cert, mil euros de premi a qui trobi una foto
de Barragán somrient.]
La foto en
qüestió, amb Granados al capdavant de la vetlla, transmet tristesa.
Enfonsament. Evoca rendició, el calvari que patim els salouencs amb ell com a alcalde. La
seva presència insufla desànim, la seva mirada torba espanta i et convida a
fugir, a sortir corrent d’allà… sempre que a l’altra banda no et trobis
Barragán, és clar.
Sort que ja li queda poc. Per això us encoratjo: “Ànim, gent! Perquè el proper Nadal, sense ell a la vista, serà infinitament millor”.
I ara una invitació comuna: tots a cagar a la via! Que l’any que ve ens la treuen!
