El
servilisme és una actitud de submissió i d’obediència excessiva a l’autoritat,
sovint acompanyada d’adulació i acatament. Els servilistes solen ser percebuts
com a mesquins, pilotes i oportunistes.
Hom
pot trobar servilistes a tots els àmbits socials, des del laboral fins
al polític. En aquest darrer cas, donen suport a les idees del seu líder sense
importar si són correctes o no.
Els
servilistes responen a un patró determinat: submissió, perquè accepten sense
qüestionar l’autoritat del seu cap; adulació, es dediquen a elogiar i afalagar
els qui estan en posicions de poder, i oportunisme, atès que només defensen els
seus propis interessos, raó per la qual estan disposats a lloar qualsevol que
els pugui afavorir.
A més, els
servilistes estan disposats a fer el que sigui fins i tot si això vol dir anar
en contra dels seus propis desitjos, creences o promeses electorals.
Tampoc
no qüestionen l’autoritat del seu cap, fins i tot si creuen que està equivocat; al contrari, el disculpen cegament.
El servilisme pot tenir un impacte negatiu a la societat, ja que pot portar a la corrupció, la injustícia i la manca de llibertat. Quan les persones són servils, és més probable que se sotmetin a les decisions de qui consideren el seu cabdill, fins i tot si aquestes decisions són perjudicials per al conjunt dels ciutadans.
També és més probable que les persones servils siguin
manipulades i explotades pel seu cacic, humiliant-los penjant a la xarxa fotos del seu sotmès
en l’actitud més servil.
Per
evitar el servilisme, és important ser independent i crític. És important
qüestionar l’autoritat i no acceptar les imposicions. També és crucial ser
honest i sincer, encara que això signifiqui contrariar el teu cèsar.
Això
és el que ERC no fa amb l’alcalde de Salou, Pere Granados. Al contrari, així que
el veuen, se’ls cau la bava de la manera més servil.
