L’ibuprofèn,
un medicament que serveix per a tot i que a l’ambulatori és l'únic que saben
receptar tinguis el que tinguis, és el fàrmac més venut a Salou. I amb
diferència.
L’explicació
d’aquesta notable demanda del producte antiinflamatori, analgèsic i que alleuja
el dolor són les nombroses caigudes que pateixen els veïns de la ciutat a
causa de les rajoles de les voreres trencades o en mal estat, o quan ensopeguen
amb el perillós esglaó que hi ha entre la vorera i la zona comunitària dels
edificis.
Ahir,
per exemple, una dona no es va adonar d’aquest desnivell va caure de cara, raó
per la qual va haver de ser aixecada (afortunadament només estava una mica atordida)
de terra.
Sort
que només produir-se la caiguda l’encarregada de l’establiment al qual
l’accidentada es dirigia a comprar la va animar dient-li: “No és vostè la
primera a caure ni l’última que caurà”. Amb això queda clar que amb
l’Ajuntament que tenim sempre es pot caure més baix i les coses poden anar a
pitjor.
Per
cert, tanta topada ha fomentat l’aparició de metges aficionats que, sense
treure’s la carrera ni el MIR, saben tant com els facultatius del CAP: “Quan
arribi a casa, possi’s gel allà on ha rebut el cop i prengui’s ibuprofèn”, li
va dir el remeier de torn a l’accidentada. A la qual cosa la dona li va contestar: “Sí, ja ho
sé”, quedant palès que no és la primera vegada que es deixa
restes de pell per l’asfalt de Salou.
Unes caigudes que confirmen que contusions, esquinços o torçades de peu estan a l’ordre del dia al gloriós Salou d’un Pere Granados que només trepitja el carrer per moure el pandero quan va d’inauguracions.
