Benvinguts
al carnaval de Salou. Això no es el Cos blanc. Tot i que pensava que potser
m’havia equivocat en pensar que aquest Cos blanc no estaría be, he volgut
animar-me i anar a veure que tal…. I no m’he equivocat. Per a mi, horrorós,
directament, no he vist res de res. És més, a pocs metres la música ja no es
sentía es un espai obert, per tant el so es dispersava. Veure les carrete-lles
ha sigut missió imposible, tret que t’enfilesis a dalt d’una palmera...
No
he sentit en cap moment aquella emoció d’anys enrere; així que he viscut un Cos
Blanc en una cafeteria on hem passat un bon ratet i on s’escoltaven les
mateixes opinions de la gent. Em perdonareu, però ni caliu ni res. Aquesta no
és la festa del meu poble. No l’he reconegut ni al mati ni molt menys a la
tarda. Al mati, al passeig, quan es creuaven les carretel·les era una festassa.
Aquest any, una rua pesada dispersada i bastant descontrolada, i a la tarda
m’he quedat amb les ganes de vibrar quan comença l’espectacle... Així que res,
un carnaval de tants a un Salou que avui no he conegut. (Font: Isabel Pina Ginovart).
