Avui,
29 de juny, és sant Pere. Sant Pere va ser un dels dotze apòstols de Jesucrist,
i el més proper a ell. Tot i que el va negar tres cops (imagineu-vos, doncs,
del que seria capaç l’altre Pere, que renega de tothom, però no ens
precipitem).
La tradició catòlica el reconeix com el primer papa (a sant Pere, no a l’altre) i líder de la primera església.
Com
a premi a la seva fidelitat, al Nou Testament Jesús li va donar al Pere de debò
les claus del Regne del Cel, simbolitzant la seva autoritat. D’aquesta manera
podia obrir les portes del cel als creients.
L’altre Pere, en canvi, el que té a les mans no són les claus del cel, sinó de
l’infern. Només cal veure com està Salou des que ell és alcalde per constatar
l’infern on vivim.
Sí, d’acord, Salou no fa pudor de foc i sofre com a l’avern real, però és pitjor: amb el Salou Essences això sí que fa tuf. Un càstig, el de viure a l’infern de l’altre Pere, que, francament, per molt que pequéssim posant-lo d’alcalde, no el mereixíem amb tanta intensitat.
