Som
el resultat de totes les persones amb els qui ens hem creuat i compartit alguna
cosa. I també dels llocs.
S’ha
demolit l’estació de tren de Salou. Això no és més que la mostra de l’afany de
destruir com passés ja a Cambrils amb el veritable edifici del Pòsit, que ningú
va considerar digne de salvar, i també la seva estació de tren. Sense el Pòsit,
i sense el tren, no tindria vida per contar. Els meus avis, la meva tia i la
meva mare acudien a Cambrils amb tren, i allí el meu pare i la meva mare es van
conèixer en un ball de revetlla en el Pòsit.
Sense
l’estació de Salou no existiria un important fragment i llegat personal, perquè
no hauria parat aquí d’una altra forma.
No seria
aquí com a fidel testimoni per a contar una història en la qual han intervingut
moltes persones volgudes. Jo vaig donar i elles em van donar. Em sento en pau
amb aquests records afectius. Els qui han consentit aquesta vergonya contra la
història dels pobles no són dignes de la nostra consideració.
No
respecteu a les persones, el seu patrimoni sentimental i la seva identitat...
lamento profundament veure tanta destrucció darrere de la nova modernitat buida
que emergeix. Quina tristesa.
Res,
no hi hauria res sense el Pòsit i les estacions de trens enderrocades per la
megalomania dels qui governen, com ara.
Res.
Feu
vergonya, però mentre us sortireu de tot com qui no ha trencat un plat, la
pagarem ben cara tots nosaltres amb l’oblit.
Ja
us hem conegut pels vostres fruits… (per les vostres obres). Sort que no vàreu
perpetrar aquesta desgràcia consentida abans, sinó... molts de nosaltres no
haguéssim existit mai.
Quedeu
retratats per la vostra manca de glòria i respecte.
Carolina
Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre
Memorias de una corista.
