El
mercadet ambulant de Salou és una ratera.
Els
seus passadissos estan estructurats sense sortides laterals. No existeix
senyalització d’emergència ni manera d’escapar en cas d’un accident.
L’espai
assignat i que es considera normal és massa estret per a caminar en tots dos
sentits, és l’embut perfecte per a propiciar el desastre: patinets, carros,
caminadors i vehicles per a persones de mobilitat reduïda que obstrueixen el
pas provoquen entrebancs i cops en turmells i genolls dels transeünts. Un dels
passadissos és especialment estret i tort, només queda tenir paciència, esperar
a una cua interminable que depèn del que va davant i es deté, empènyer o
sortejar en ziga-zaga i que sigui el que Déu no vulgui.
I no
és culpa de la gent, perquè les persones tenen dret a circular segons les seves
possibilitats físiques.
És
responsabilitat municipal.
Dues
motos policials, aparcades al cap dels carrerons efímers, no garanteixen la
seguretat de centenars de persones que no trobarien ni com ni per on sortir en
cas d’un efecte dominó o un incendi entre les parades. Que una llitera
d’ambulància, en cas de col·lapse d’alguna persona, pugui arribar a algun
indret enrevessat de la ratera és un altre miracle que reclamar al cel.
No
se sap molt bé a què s’espera per a dotar a aquest espai d’unes mesures de
seguretat contundents, tenint en compte que hi ha visitants que no parlen el
nostre idioma i amb tantes dificultats per caminar normalment, córrer i saltar.
Obstacles que fan la vida normal de la ciutat perillosa.
Queda dit amb la bona fe de la prudència i en denúncia de la manca d’ordre i seguretat cívica.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
