Les
exigències dels propietaris, en el mercat de lloguer d’habitatge, depassen la
intimitat individual. Benvinguts al càsting d’inquilins. Aquí les preguntes més
interessants, en webs processionals fetes per immobiliàries i particulars, que
demostren un cert grau d’intromissió.
Si
el pis serà destinat per a una parella o amics. Si ets fumador dins o fora de
casa. La nòmina, d’acord…, d’acord, garanties, però vida laboral?, un document
privat al qual cal accedir mitjançant el SEPE, el SOC o la signatura clau del
ciutadà, em sembla improcedent per no dir il·legal. Què n’ha de fer vostè de la
meva feina de fa deu o vint anys? Després està allò tan aleatori i basat en la
ignorància del possible inquilí gairebé desesperat de voler carregar-te l’IBI,
la comunitat i la taxa d’escombraries, que en realitat van a compte del
propietari d’un immoble perquè són tributs a l’Ajuntament.
Crec
que a aquest càsting de Rue del Percebe 13 del TBO li falten uns detalls.
Com
defineixes el teu gènere sexual? Quina postura t’agrada més per a fer l’amor?
Ets vegà? Amb qui simpatitzes políticament? Platja o muntanya? Cotxe elèctric o
de combustible?
Això
de les mascotes no ho esmento ara, ja he fet suficients al·legats en la premsa,
senyoria.
Davant
de la por de no cobrar, ja hi ha assegurances, però cal regular els drets dels
inquilins també, els quals, a última hora, són els que paguen i necessiten una
vida estable i no estar a la mercè d’un perfil bàsic on tot són avantatges en
anuncis tipus: Ideal per a professors.
Només estudiants URV. O això tan comú
de contracte temporal d’octubre a juny i després al carrer.
Fi
de càsting en el mercat lliure de les coses de primera necessitat.
Carolina Figueras Pijuán, directora artística-coreògrafa i creativa. Autora del llibre Memorias de una corista.
